crònica de Coso

Estic molt content, orgullós i satisfet.
Que tindrà el triatló? que se pateix tant, i enganxa tant.
Abans de res, vuic donar les gracies a tots els membres del club, als que férem Elx, als que vingueren a animar, als que no vingueren i animaren també, en fi, des de el primer fins el últim, a tots.
Cap de setmana inoblidable per a mi, debutava en la llarga distancia, amb molta precaució, algo de por, i molt de nerviosisme, en poques paraules, estava cagaet.
He disfrutat tant en este triatló, que ja estic pensant quin serà el meu pròxim repte... (si em deixa la crisis)
El dia que férem l´inscripció, el 17 de gener, les cametes ja començaren a tremolar-me, eixa nit ja no vaig pegar ull, tenia moltes coses al cap, millorar nadant (gracies a Jose Maria) perque si no ho sabeu, soc una pedra nadant i he millorat prou, però encara em falta. No patir tant en bici, també ho he aconseguit (gracies a tots per compartir les vostres eixides i esmorzars ciclistes). I en córrer mantindrem com estava, encara que tenia la marató de València per davant.
25 d´abril
Quedarem a les 9 per a carregar les bicis en casa del "presi", i ja estàvem a 24 hores de començar la proba. el nerviosisme estava rodejant-nos a tots els presents. Eixida a les 15,30 direcció Elx, arribem al hotel descarreguem trastos i arreplegar el dorsal, 6 tios en el cotxe de Vicent Aliaga que encara que era comodo anàvem molt apretadets... a que si presi?
Encara mos cagarem mes quant ens digueren en la xarla el circuit de la carrera, i vegerem diapositives de les escales, que estaríem presents en les 4 voltes del circuit. Tornem al hotel, dutxa rapida revisar tot el que mos havien donat, xip, pegatines casco, dorsal, etc
Quedem a les 20,45 per a sopar, i que tinc que dir del sopar, almendritas, mendrugos de pan, ensalada, mas mendrugos de pan, i pasta per un tubo, tot hidrats, clar que si, pero val la pena fer-mos un trage, això no es menjar, es devorar...
La veritat es que va ser un luxe compartir en tots eixe sopar (espere que no siga el ultim) em va encantar el lloc, el menjar, i el servici de cambrers.
Tornada al hotel i veig a la meua germana el cunyat i al meus nebots, acabem de vorer el futbol i al llit.
26 d´abril
Em vaig despertar a le 4 del matí i ja no vaig pegar ull, volteta per ací, volteta per alla, i de vorer al presí dormir com un xiquet, encara em posava mes nerviós.
En vaig posar els auriculars i musica fins les 5,40 que ja em vaig alçar. durant eixa hora i mitja despert i en llit el meu cabet sols feia que rondar els temps que podria fer en cada segment, el meu objectiu principal era acabar, Sense rampes ni lesions, però dins de les meues possibilitats els temps que m´havia proposat era el següent. 45-50 minuts natació, 3 h 15- 3h 30 la bici i al voltant de 2 hores la mitja marató. Total 6 h 15.
Desdejunem, de bon matí, i tots juntets cap a arenales, risetes brometes però la processó va per dins.
Entrem a boxes i comence a vorer cada "peazo becicletas que flipas" mare meua, son les 8 i ja ho tinc tot preparat i encara falta un hora, que faig? estire, me fique el neoprè, me fique vaselina, me he quedat jo asoles i no se que fer, en quin fregao me he clavat, li toque a la meua dona i em dona ànims al igual que el meu fill, vaig a orinar i mare meua que cola, així es com va passant el temps hasta que baixe a la platja a les 8,45. Veig a Vicent Garcia m´ajuda a passar-me el neoprè, i comence a nadar, l´aigua esta algo fresqueta, però el mar esta en calma, ha eixit un dia preciós.
Ja estem tots baix el arc i primer ixen les dones, ja estem preparats per a eixir i de sobte veig a la meua germana Angela que s´arrima i em desitja sort, mos peguem un bes i un apretò, mos tira unes fotos i en el movil en la ma, torne a parlar en Núria (la meua dona) i m´emocione, quines sensacions mes boniques quant sents dins de tu, que hi han persones que te volen.
Açò ja comença, en l´únic que pense es en no pujar molt les pulsacions i entrar al aigua molt tranquil, i així ho faig, comence a nadar molt tranquil vaig en grup, pense que son dos voltes i tinc que regular, encara no he arribat a la primera boia, me he dut alguna pataeta i manotà i note que en un colp d´eixos m´han desplaçat les ulleres i esta entrant-me aigua als ulls, no veig res, me pare intente col·locar-les be, i no hi ha manera, continua entrant- me aigua i vaig aixi la primera volta, quant xafe l´arena ja me les coloque be, i ben apretades.
Em gire i veig que no soc jo l´únic que nada com una pedra, que darrere de mi encara be mes gent
(excluix a Javi Guerrero, Warrior per als amics) i m´anime, la segon volta ja la nade mes tranquil, i sense agobios, me passen per el cap infinitat de coses mentre nade per a que se me passe el temps despresa, quant arribe a la T1, Josep (el meu nevot) me canta el temps de la natació sobre 40 m.
Faig la transició a bici lo mes rapit que puc, estaba guanyant 10 minuts al temps que jo m´havia ficat com a tope, comence a pedalejar i em trobe be, puje les 2 primeres rampes a un ritme comodo no buic fer barbaritats, que no duc ni 2 km encara, la sorpresa me la trobe en la rotonda del aeroport, aire de cara i no passe de 21-24 km/h, me distrac mirant els avions com despeguen i com aterren, no buic mirar davant perquè eixa recta no s´acaba mai, pense que esta recta la tinc que fer 2 vegades mes, i comença el dubte de si seré capaç d´afrontar a eixa velocitat l´ultima volta, però tot canvia quan en trobe l´aire a favor, pedalege molt comodo acoplat i fins i tot adelantant gent, vaig com un coet, o per lo menos això diu el conta km., les altres dos voltes foren igual , encara que l´ultima volta feia algo mes d´aire, o es que ja estava fundint-me. Tenia unes ganes increïbles de pegar-li un bac a la bici, ja no sabia com ficar-me dalt d´ella, però ja tenia fet el segment ciclista i encara tenia algo de forces i si podia anava a donar-ho tot en la carrera.
Be arribe a la T2 i ràpidament em pose les sabatilles, refresque, i sabia que els primers km anaba a patir molt, i així seria, vaig començar de menos a mes, cada vegada trobat-me millor la gent animant sense parar, i començant a creuar-me en tots els companys, Juanvi preguntant-me com m´anaven les cames. Lluís cantant-me lo del pajaro o el avió, vaig començar a passar a la gent, esta clar que em duien una volta de avantatge, però no tots els que adelantava em duien volta.
Després l´última escala, en la 4 volta, sabia que ja anava de cap a meta i vaig apretar tot lo que no esta escrit , crec que va ser la volta mes rapida, no perquè anara sobrat de forces si no perque sabia que anava a acabar, i en un bon temps. Vaig passar a Joan Miguel a falta de 1 km a meta, li vaig donar ànims i em va dir que anava fundit. Es un gran merit per a ell córrer de la manera que ho va fer després de la lesió. Enhorabona Joan Miguel.
Pos eso que he fet 5 h 42 i sobre el pronòstic que tenia li he baixat 33 minuts.
Estic molt content de no haver patit ni una sola rampa en tota la carrera i haver acabat prou sanser.
Crec que demà ja em posaré a entrenar.
També vuic donar l´enhorabona a Javi Guerrero, a Raül Ivars, que acabaren sofrint molt, però acabaren .
A Juanvi que s´arrea un carreró.
A Miquel, Lluís, Vicent Garcia, Jose Maria, Vicent Torres i Aleix que sempre estan ahí dalt, M´agradaria estar algun dia a eixe nivell, però es molt difícil.
A Vicent Aliaga que encara que no va acabar, per la punxa de roda, se de segur que haguera fet una gran carrera.
I com no a Vicent Toldrà “PRESI”. Es el meu ídol, en ja casi 50 anys, fer lo que fa es un gran merit. Ja m´agradaria de major ser com ell. Gracies Vicent per ser com eres i haver-me ajudat tant en tot. Em compartit molts entrenos, carreres, sopars, hotels en les nostres dones, fin i tot hem compartit habitació i llit. Eres una gran persona. No canvies.

AU
JOSE COSO