Be me toca a mi a boieta, aixina que ahi va....
La carrera comença ja a les 5:15 del mati, per la matinaeta que mos pegarem, foto de rigor d'eixida i arrepplegar als components del club d'Alginet.
La nostra sorpresa al arribar a la plaça de benicassim, encara de nit, es vore el tauler de dorsals i quasi 600 persones apuntades, com diria Vicent.. que que's!! o siga hi ha gent per a tot. Els mes profesionals com Coso es fan el seu desdijuni de cerals, iougur i no se que en un taper, aixo si pel carrer. Be es fiquem els dorsals i cap a l'eixida
Vicent Aliaga i Xavi ens recomanen eixir per davant ja que als 2-3 km es passa ja de cami a una senda on es molt dificil adelantar.
A les 8:00 en punt l'eixida, eixim per davant no fem 700 metres d'asfalt i passem ja a camins de terra cara amunt i tal com havien dit al 15 minuts una senda cap a dalt, ja passem de correr al caminar en fila india. No es pot adelantar pero no es fa falta, el rime es bo ja ho crec per acavar de començar, els bessons pareix que vagen a reventar... Passem el control de la meta volant i avituallament. Passem a una pista forestal on ja es pot correr, agafem a Coso i es queda un poc, Vicent encara el tenim a la vista i Vicent Aliaga i a Xavi ja no els voriem fins la meta. Que voleu que vos diga que no sapiau, com qualsevol carrera...a rodar...
Be arribem fins a dalt de la primera pujada llarga a quasi 700m d'altura , avituallament i cami cap a baix. Unes vistes espectaculars cara el mar, als 15 minuts algu be per darrere i ens pregunta... "ie sou d'algemesi?". Ja esta ahi Coso. Ale es tres cap avall e intentar no matarmos en les curves. Arrivem fins l'avituallamnet de les Santes, platans taronges, isotonica i Juanvi mes golos agafa dolcets. Hem baixat uns 350 metres i ara ens toca pujar fins dalt de tot, al Bartolo 729 metres. Pujem per la part de l'ombria, moooolt xulo, per camins fins que a l'estona pillar una senda, esta plena de vegetació. Poc a poc fins divisar entre els arbres les antenes del cim, Coso es queda preferix anar a la seua marxa. Arrivem per fi al cim, fem un avituallament com deu mana Juanvi i jo. Preguntem i ens queden 9 km cap avall fins arrivar a Benicassim a nivell del mar.
Ara ens indiquen que be una baixada que denominen tecnica de 1,5 km, tot menys cami ple de pedres soltes i roques. Aci ens passen uns quans que pareixen cabres. Mes endavant ja el desnivell es mes suau i el terreny mes comode. venen per darrere i ens pregunten... ie, sou d'Algemesi?. Ale i els tres cap avall fins la plaça de benicassim on entrem juntets agafats de la mà despres de 2h i 35 m. Vicent Aliaga i Xavi acavaren en 2:25 i 1 minutet per darrere Vicent.
Be en conclusió un carrera moooolt xula.
Anime a la gent que prove a fer estes marxes i disfrute de la natura i s'olvide de mirar que va a nosequant el km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada