ENHORABONA A TOTS ELS QUE HAN PARTICIPAT EN LA MITJA MARATÒ DE GANDIAEN ESPECIAL A VICENT TORRES QUE DAMUNT D´ARREAR-SEUN TIEMPASSSSO, I PODER ANAR A DINAR PROMPTE,S´HA TENGUT QUE ESPERAR, PER A PUJAR AL PODIO.AÇI ESTAN LES FOTOSENHORABONA MAQUINA.AGRAIR A SAMUEL LA SEUA PRESENCIA I JA ENS PASARA LES FOTOSAUCOSO
1 comentari:
Be xiquets, primera mitja de la meua vida... i crec q em tocarà fer quatre comentaris...
La mitja de Gandia estava senyalada amb roig en el meu calendari, com a objectiu principal en este inici de temporada; se que per a molts la podeu vore com una distancia assequible, després de cascar-se ja unes quantes competicions de llarga distancia, però per a mi la veritat em suposava un gran repte.
Les setmanes anaren passant des de finals de setembre que ens arem apuntant, el treball de carrega, ritmes, fartlek anava fent-se d'una manera correcta... però el treball a la nostra volguda piscina municipal també, classes de spining (habitualment son unes 3 a la setmana, però 3setmanes antes de la mitja un company es lesiona... i es converteixen en 6clases durant dos setmanes) classes de body pump (amb els seus corresponents squats, i zancades...) i de GAP (glutis, abdominals i cames... amb els seus corresponents squats i zancades...) i així em vaig presentar diumenge en l'eixida de Gandia.
Els 10 primers kilometres de luxe per a les meues espectatives, per baix del temps que pensava fer, el globus de 1h50 estava molt lluny encara darrere de mi... d'alimentació súper be, muscularment no tenia cap rampa, pulsacions sobre 167... però aplegà el kilometre 13 un calabret en la cama dreta a l'altura del cuadriceps, una punjaeta en el bessó dret... i partir d'aquest cada vegada un poquets mes forts, baixe ritme em passà el globus de 1h50, i ja crec q va ser més que les rampes que anaven venint, el muret psicologic... de vore que anava a patir per baixar de 2h, en quan tot havia anat de categoria no feia ni 3 km..
A partir que baixe el ritme les molesties musculars desapareixen un poc... però psicologicament anava a menys, sempre reviscole quan veig que falten 2km o una cosa així però aci no veia que fora possible, al passar pel palau dels borja, intente fer un xicotet canvi de ritme, fa res que el globus de 1h55 m'ha passat pel costat i vull entrar per davant... però quan intente el canvi, rampa... en isquiotibials... així que no em quedà més remei que acabar la carrera arrastrant-me i amb la confirmació que cada dia em done més conter del tipus de maquines que esteu fets al club; jo de moment vaig a seguir acumulant temps i kilometres d'entrenament sense cap altre objectiu de trobar un forma òptima per afrontar competicions d'una altra manera; però sabent que mentres el meu treball em supose un desgast físic com el que em suposa no vaig a tindre oportunitat de disfrutar en aquest tipus de competicions.
pd. anim a tots i felicitar una vega més a Vicent Torres i a tots els que foreu diumenge a Gandia.
Un abraç
Alberto
Publica un comentari a l'entrada