marató Saragossa by VteJose Cososelassie

Estic content però al mateix temps preocupat.

No podia imaginar com sería el final d'esta segon marató, ja que en la meua primera vaig patir molt per rampes musculars, sobretot en el bíceps femoral esquerre.

Esta de Saragossa seria diferent. Havia entrenat molt bé este estiu, complint un pla d'entrenament (fet per TOMAS PLA JR. -RUNNERSWORD ALZIRA- ) estrictament, i he aprofitat part de les meues vacacions a entrenar, inclús dies de matí i vesprada. A poc a poc s'anaven complint els objectius, les sèries, els llargs, les carreres populars, cada dia que passava anava millorant els meus temps personals, inclús arribe a pensar que podia fer la meua segon marató prop de 3 hores. Durant estos tres mesos d'entrenament no havia tingut ni un sol rampa, només em preocupaven els bessons, perquè és on mes em solc lesionar.

S'acostava el dia de la prova i vaig començar a tindre eixe "cuquet en la panxeta"

I amb la sensació que m'anava a llevar l'espina de València, però no va ser així.

Saragossa m'esperava, i jo a ella amb els deures fets, i allí que em vaig plantar. Estava en l'eixida de la meua segona marató.

Molts nervis, sense haver dormit molt (em vaig despertar a les 3,30 i ja no vaig pegar ull).

Vaig mirar al cel i lo primer que vaig vore, va ser la bufa verda sub-3 hores, que no paraba de cridar-me, a lo que vaig renunciar , volia ser prudent i portava bona companyia ( QUINO del club tortuga).

En un principi el ritme de carrera previst era 4,30 .Passem el 10.000 en 45 m però el meu garmin em diu que portava 550 metres de mes, en la mitja marató marquem 1 h 35 m. Tot pareixia que s'anava complint.

Va arribar el Km. 30 i em trobava molt bé de cames i de pulsacions, tot anava perfecte. Però en el Km. 33 rampa sense previ avís en bíceps femoral cama esquerra (igual que a València) pare, estire i torne a córrer, pero ara ja no vaig tant fi amb molta precaució, veig els meus familiars en el Km. 37 m'animen i torne a pujar el ritme fins al Km. 40 i una altra vegada el mateix però esta rampa ja no se n'anava tan fàcil, em mire el garmin i portava 3 h 01 m de carrera, ací ja estava fundit , estire, arranque i així fins al Km. 42, no m'ho podia creure 3 h 14 m, salude a la meua dona i als meus familiars (EVA I MARIO els meus nevots ) que estan a 25 metres de meta . Ja ho tènia fet, menys de 3h15m.

Però el pitjor estava per arribar. No faltarien mes de 15 metres per a creuar la meta i la rampa mes gran de la meua vida i mes inoportúna , en tota la cama dreta, quàdriceps, bessó, bíceps femoral, abductor, tot al mateix temps, em quede clavat, no se'm van les rampes, no puc moure, la cama dreta esta agarrotada per complet, arriben les assistències, molts crits estira estira!! Puja els dits del peu però no se n'anaven les rampes, torne a mirar el rellotge de meta 3h 17 m. Nuria (la meua dona) Eva i Mario corren hasta aon estaba jo, molt preocupats, m'abracen i trenque a plorar com un xiquet. No em puc menegar, estic completament dolorit, estic mort.

De sobte em fiquen dos mans en les parts mes altes de la cama i estrangulant em paren les rampes, amb molta precaució, done dos passets a vore que passa i així, entre caminant e intentant córrer, entre en meta en 3h 18m 36sg.

Hui ja no tinc rampes. Tot ha passat, he patit molt , pero ha valgut la pena.

He baixat el meu temps en marató