El primer que procedeix és felicitar-nos a nosaltres mateixa, perquè no tenim iaia i perquè difícilment podriem haver-nos imaginat un desenllaç tan aseat. Tot el treball de preparació realitzat durant l'últim mes va donar el seu fruit i, de repent, totes les peces del puzzle começaren a encaixar. Això, unit a la gran implicació de la gent del club, tant corredors (ferem fins dos equips) com col.laboradors, ens produeix una gran alegria.
Però per que la cosa acabara de quallar necessitàvem la participació d'altres clubs i ahí no fallàren els amics del Triatló Carlet, del Triatló Guadassuar i del Club de Córrer Tortuga. També menció especial a l'Associació de Familiars i Amics d'Alzehimer d'Algemesí representada pel seu president, als patrocinadors, a l’ajuntament d'Algemesí i a tota la gent que ens va acompanyar i animar.
I es que la prova va ser dura. Pareix que pel fet de fer-se per relleus eixos 42'195 km. siguen una tasca fàcil però si es recòrren a la màxima intensitat la cosa canvia molt. Ja en el primer relleu ens donàrem compte que anavem a patir, perquè mira que eixos 400 metres es poden fer llargs.
Anar no serem els que més anem, però a la gent de La Ribera a valents no ens guanya ningú. I quan ens posem unes sabatilles i vegem una meta ho donem tot. Ens haviem ficat com a “missió impossible” batre el record del món de marató de Patrick Makau 2:03:38, i amb la frescor del començament els equips Trialgemesí Blau i Triatló Carlet arribarem a estar per davall del mateix fins al km. 13.
A partir d'ací el cansament va anar fent mossa en els corredors. Les cames s'anaven agarrotant, els últims 100 m. de cada relleu s'allargaven, inclús pareixia que feia més vent. El corredor kenyà virtual no baixava el ritme i començà a traure'ns temps. Cada kilómetre més. Inclús el recordman espanyol també ens va agafar.
Açò ens permet apreciar de primera mà la barbaritat que corren estos “monstres” de l'atletisme.
La igualtat va ser la nota dominant de la marató. Trialgemesí blau encapsalà la prova fins al km. 25 quan el Triatló Carlet-Guadassuar el superà. Per darrere el Trialgemesí Roig i Club de Córrer Tortugues també mantenien una nivellada lluita.
Al final aconseguirem marques mundials, Triatló Carlet-Guadassuar 2:10:50, el Trialgemesí Blau entrava a un minut, i els altres en els següents cinc.
Però el millor va ser que ferem el que ens agrada: maxacar-nos amb l’esport, en un ambient de germanor i sobretot que açò va servir per a ficar de manifest la malaltia de l'Alzehimer i arreplegar una xicoteta ajuda per a ASFAL (850€).
Ara encara estem escaldats, però segur que en un futur començarem a pensar en una propera edició i com millorar en “tots” els aspectes.
1 comentari:
Bravo!
Publica un comentari a l'entrada