Primer llarg de la temporada: Triatló LD de València

Si un triatló de llarga distància (1900m – 90 km – 21 km) ja és prou exigent per si mateix, amb unes condicions adverses pot convertir-se en tot un desafiament.

L'època triada per a la celebració d'esta prova, per cert no massa oportuna, implicava, d'una banda, gran dificultat per a arribar a ella amb suficient entrenament i, per un altra, trobar-se amb una aigua molt freda que afectaria no sols a nivell físic sinó també a nivell mental. Per si açò fóra poc, el temible vent, el pitjor enemic dels ciclistes, també va voler prendre part en esta èpica.

Però res pararia als representants del Triatló Algemesí en esta competició. Raul Ivars, Juanma Evaristo i Javi Guerrero van encarar la prova amb molt de respecte però amb la idea fixa de regular l'esforç per a poder arribar al final.

Ja al començament de la natació van sorgir els primers problemes. A l'amic Juanma li va afectar la coneguda ansietat i la seua continuïtat en carrera prompte es va posar a prova. Però va tindre la suficient sang freda per a parar, tranquil•litzar-se, recuperar la respiració i reprendre la marxa. Per si foren pocs metres els que s'havien de realitzar en les gèlides aigües del port, els nostres no van desaprofitar l'oportunitat per a nadar alguns metres més fruit de la desorientació. Després d'una interminable fase de natació, la primera dificultat era llevar-se el neopré per l'entumiment de mans i peus i l'atordiment mental provocat pel fred. A eixugar-se bé i a preparar-se per al següent segment!. La transició la fan sense cap pressa. Val més perdre ací uns minuts per a equipar-se adequadament i recuperar un poc, que la carrera és molt llarga.

El recorregut ciclista es va fer molt dur pel vent. En alguns moments no es podia arribar als 20 km/h i contra açò no hi ha una altra opció que regular per a no deixar-se les forces de forma absurda i anar amb molta atenció amb les bandaes que pega la bici.

Per fi van arribar a la platja de la Malva-rosa i, a córrer!. Ja en els primers compassos de la carrera Javi començà a tindre problemes musculars i va haver de parar a estirar. Varela i Dani el “van animar” a seguir. També Raúl es trobava molt esgotat i la idea de l'abandó se li va passar pel cap. Juanma, no obstant, va començar amb bones sensacions, però conforme van passar els quilòmetres les cames es van anar endurint i es feia més costós avançar. L'última volta va ser duríssima per a tots. Pareixia que mai acabaria. Per si no fóra poc, els avituallaments no han estat a l'altura de les circumstàncies i, a més, s'havia d'anar sortejant vianants que s'encreuaven sense cap mirament.

Però tot arriba, si es perseguix amb il•lusió i convenciment. Després de poc més de 6 hores, quasi en un mocador, van arribar els tres mosqueters del triatló Algemesí, fundits però satisfets per haver vençut el repte que s'havien proposat i que ha superat considerablement la teòrica dificultat inicial. Molts altres es van quedar pel camí.
Juanma, ja eres un finisher LLD.

Enhorabona campions.