Una prova ineludible: Triatló d'Elx

No vam faltar a la cita de Arenales 113 (kms.), com denominen els organitzadors el seu mig ironman, un triatló que s'ha convertit amb el pas dels anys en un clàssic i una prova de referència en el calendari del nostre club. Altres anys anarem més junts i revolts, ara cada u amb les seues possibilitats i obligacions, sobretot familiars, però sempre tots com a amics del Triatló Algemesí.

En esta edició va haver-hi lleugeres novetats. En primer lloc el circuit de natació es va realitzar sobre una única volta i les eixides van estar menys espaiades. Açò va fer que entre les distintes categories els millors nadadors s'acostaran ràpidament, si no superaren, als companys que els havien precedit. També es va produir una major concentració de ciclistes, amb els seus corresponents avançaments. El canvi més important va ser en la part de ciclisme. Pareix que per imperatiu de les autoritats van haver de modificar en l'últim moment el recorregut previst, cosa que, per un costat, ens va proporcionar un circuit més segur, tancat al trànsit, però per un altre ens va deparar un segment prou monòton i avorrit, amb un nucli de 2 voltes a un gran polígon industrial. La carrera també va tindre alguna modificació. Es van mantindre els escalons i una part de platja, es va reduir la part de cross, però es van augmentar en excés els recorreguts paral·lels que van produir confusions.

El nostre club va tindre una participació destacada amb 15 membres i el millor és que tots van aconseguir acabar, fins i tot el "presi". Entre els que van prendre part hi havia debutants, en esta ocasió, Josep Gregori i Julio; i molt experimentats, com Vicent García i Miquel, que han participat en totes les edicions. Per a tots, enfrontar-se a este repte sempre resulta incert i emocionant, encara que no hi ha dubte que la veterania és un grau.

L'últim segment de carrera és el que normalment marca la sensació final del triatleta, en funció dels patiments de cada u. En este triatló les opinions solen ser contraposades: uns pensen que tota eixa varietat de terrenys i esforços requerits en la carrera a peusón una p… i a altres se'ls fa menys pesat el recorregut per eixa mateixa varietat.

Al final, tots vam patir, uns més, altres menys, però la satisfacció general per haver aconseguit l'objectiu principal va ser la nota predominant. Enhorabona a tots.

Possiblement el nivell de la cursa va baixar respecte a anys anteriors, en part pels imperatius mencionats, però segur que l'amic Ximo haurà pres bona nota de tot i l'any que ve, quan tornem, perquè d'açò no hi hi ha cap dubte, ens sorprén amb alguna de les seues genialitats.

Aprofitem estes línies per a donar ànims als tres companys que van estar absents en Elx perquè s'han ficat un altre repte en el calendari, el Bilbao Triahlon (1900 - 90- 21)  el proper mes de maig.