CRONICA II PERIMETRAL JAVALAMBRE

TELITA PA LAS PIERNASS!!

Bò, vaig a tractar de contar el que va suposar per a mi, i per a Pedrito el debut a les carreres de muntanya. En un arranc de burrera del senyor Pedro ens varem apuntar a la perimetral de Javalambre, que consistí en pegar la volta a les pistes de esquiar, en total 16Km, que vist aixina em semblava poca cosa, però al remat encara estic notant la carrereta en les meues garretes......
Per a començar, el dissabte ens pegarem un senyor sopar a Camarena de la Sierra, on faríem nit a casa de Pedro. Jo pensava que si la carrera anava tan de "de cine " com el soparet seria coser y cantar!! però pobre ignorant de mi!!!jajaja.
El diumenge de bon matí pujem a les pistes i la veritat es que la temperatura era prou bona per a córrer, 8º, ni fred ni calor. Allí es veia gent de tot tipus, en pinta de maquinorres i sense pinta ( que pa algo estava jo allí, per a que haguera de tot!jejeje), però es cert que el ambient que es respirava era prou diferent a qualsevol popular de asfalt, crec que els únics moniatos que pensaven a quan els eixiria el km érem Pedro i jo, pobres ignorants desconeixedors de este tipo de carreres..... En fí, fent números arrivem a la conclusió de que al ser 16Km mes o menos eu faríem en temps de uma mija marató, i en ixa "esperança" ens posem a calentar, mes contents que un tonto en un xupaxup.......
Donen la eixida, el ritme no es masa alt però tampoc van passejant-se, fins que arriva la primera baixada, això ja era un casi "sálvese quién pueda!", en esta carrera de senderos "rien de rien" era el 90% camp a través! i tots tirant per on podíen per a adelantar, xe, com a cabres!!!! si be es cert que al rato arriva la calma al personal cuan en lloc de baixar toca pujar.... increïble! no tenía final la P..... muntanya!!! arribaves a un pico, radere un altre, i aixina hasta contar tres..o cuatre! i pa postres com no estan els km marcats anava mes perdut que una mona!jajaja. Recorde que un home cuan portàvem 1.30 me pregunta, " Ié xaval....ja queda poco, no? , pues señor ni idea!!!!", però per a desgracia per a ell i per a mi, als 5minutets arribe a un avituallament i me diuen que era el km 10!!!!!! la mare que els va parir!!!!!jajajaja. A partir de açí 3km per dins del bosc entre pins on es l´únic tram on es pot correr mes o menos a un ritme constant, però passat este tram bé la locura de la carrera, on apart de anar ja fundit te "astaquen" una rampa de 1400m a un 45% de desnivell!! pa morir-se!!! i mira que el de megafonia antes de la eixida avisava, però no pensava jo que anara en serio....jejejeje. Cuan arribe dalt la rampa ahí està Pedrito animant-me, el tío ja fa 15minuts que a acabat!!! en la posició 17 de la seua categoría, molt bé el tío.
El que em va fer raro es la sensació de entrar a meta i que no hagués gent animant, excepte tres organitzadors, la meua única fan, i per obligació (la meua novia), la novia de Pedro i Pedro. Vaig tindre una bona sensació, mes que pel temps o el que siga, pel fet de haver patit en la carrereta i haver superat els dolors a les cames en les rampes i les ganes de anar a meta camp a través, al final sensació de haver superat un minirepte.
Temps final meu :2:17:45 a 8m54s / km
Temps final PEdro :2:01:40 a 7m51s / km
El guanyador va fer 1:29m.....per als 16km.... ahí es nada!!

Aixina que la definiria la carrera com a "TELITA SASSSSSSSSS"", a vore si l´any que bé som bon grup i gunayem el pernil que donaven per ser el grup mes nombrós!!!!!
Ale, anem contant-mos......

Javi S.