MIM 2012 (Marató i Mitja Penyagolosa)

By José Coso.

Abans que res, agrair a tots els vostres ànims.

El primer donar l'enhorabona als dos valents que van aconseguir acabar la MIM 2012, una prova bonica i dura al mateix temps.

Dani Girbés amb 9 h 28 min
Consue Torrijos amb 10 h 42 min

Inclús no m'ho crec, retirar-me en el km 44, quan fisicamente estava bé... (el que es diu bé quan portes 44 km) , amb tot el que portava passat i lo pràcticament poc, però dur que em quedava. Aixa i tot crec que vaig fer bé en retirar-me, i no allargar més el patiment que ja anava arrossegant des del km 30-35. Pensava que les molèsties que anava notant era una arruga del calcetí en la punta de la sabatilla, que amb els passos dels km s'anava accentuant.

Ja en el km 41 hi havia una xicoteta basseta per a beure els animals amb 40 ó 50 cm d'aigua, habilitada per als corredors. La gent, per la calor (35 graus a les 11,30 h), parava a refrescar-se els peus. Jo no tenia intenció de parar, però volia llevar-me "l'arruga"

Em vaig llevar el calcetí i ...

No era una arruga del calcetí era una inflamació de les ungles produïda per les sabatilles en les baixades. Vaig clavar els peus en la basseta i tots els corredors que em veien em deien que deixara la cursa, que aniria a més. En això va pasar el meu company Dani, i li vaig dir que anava a retirar-me en l'avituallament de Torrecelles, km 44. Em costà molt tornar a posar-me la sabatilla. Ja sense calcetins, només em tocava veia les estreles, i faltaven 3 km fins a avituallament. A falta d'1 km passà Consue. Li vaig dir el que em passava, li ensenyí els dits, i li vaig demanar una imperdible per a punxar la inflamació, perquè ja era impossible caminar. Vaig punxar al costat de l'ungla on estaba la sang acumulada i així vaig poder seguir. Cada vegada que hi havia un xicotet descens rabiava del dolor. He d'agrair a Consue que m'acompanyara, i inclús es va oferir per a què em recolzara d'ella, en les baixades. Quan vaig arribar a l'avituallament, ja descalç em van baixar amb furgoneta, fins al poble, i d’allí en autobús a meta.

Carrera i organització, un 10.

Espere recuperar-me prompte.

Ja tinc nou repte per a l'any que ve o l´altre:
MIM 2013 ó MIM 2014.

Carreron del Triatló Algemesí a Pinedo

Començant pel Presi, segon en la seua categoria, així que copa... (i esmorçar que li paga Alvaro), Alfonso i Onofre que feren un bon segment en l'aigua el que va facilitar que agafaren uns grups en bici brutals (les mitjes van ser per damunt de 38km/h segons els contaquilòmetres) rematant-ho amb una més que bona carrera a peu... Salva, en el seu debut, molt més que bé (a l'altra Salva, ja saps que en la bici has de ser més "pillo") i Alvaro... al seu ritme d'enguany (de pare responsable) però content del segment de carrera a peu, que sempre ha sigut el que més li ha costat.
Però de tot açò hem de destacar el secret de Vicent Onofre per a fer el carrerón que va fer... desde l'eixida es va posar a roda dels millors... "para muestra un botón"... (Alvaro)


Opinió d’un debutant (Salva Roig):

La veritat es que el fet d'acabar-lo per a mi ja es molt degut el poquet temps que porte en tot açò, pero de tot s'apren, i d'esta experiència també em tinc que ensenyar.

Me va matar el tram de la natació. No tinc massa problemes en la natació, però no sé si va ser el tema dels nervis o no sé què, però no vaig poder respirar com cal i estava tot el rato hiperventilant, cosa que mai m'havia pasat.

El tram de la bici, no em va anar tan malament pensant el poc de temps que porte dalt d'una bici, vaig traure una mitja de 30.7, que per a mi està be ( molt millorable, ho sé), i  no vaig poder agafar una bona roda. Tinc que eixir molt més amb vosaltres i apendre un poquet cada dia que isc en bici..."queda largo camino".

La carrera bé, vaig correr a 4.31, que clar, per a mi no está mal (bueno ho aixó pense jo...).
Ara no em queda altra que seguir aprenent i entrenant lo que puga...(en la meua època de jove vaig abusar massa del futbol...però ahí estaremos...).

Però el millor de tot va ser l'entrada a la meta, on estaven tots els membres del club per a felicitar-me, moment dels que no s'obliden...


Per cert, l'esmorzar es per a tots els que anavem o sols rotllo parelleta per als dos...

Dues opcions competitives per a este cap de setmana 5 i 6 de maig

Cinc triatletes del club acudiran diumenge que ve al Triatló de Pinedo, prova que tradicionalment obri la temporada de la modalitat de triatló pròpiament dita. Encapçalats pel nostre “presi” i Àlvaro, pocs coneixen tan bé com a ells esta cursa a força de fer-la tots els anys, també prendran part Vicent Onofre, Alfonso i Salva Roig, este últim debutant. Esperem que en esta ocasió el mar estiga més calmat que en anys anteriors.
El dissabte, a la recerca de la preparació adequada de cara a l'IM de Frankfurt, els nostres representants en els 226 km. es desplaçaran a Ayora per a disputar la Marxa Cicloturista Ruta de los Castillos d'esta localitat. Carrera molt dura, amb 151 km. de recorregut muntanyós. La palissa està garantida però confiem que serà positiva per a la millorar del seu rendiment sobre la bicicleta.

Bona sort a tots.

Una prova ineludible: Triatló d'Elx

No vam faltar a la cita de Arenales 113 (kms.), com denominen els organitzadors el seu mig ironman, un triatló que s'ha convertit amb el pas dels anys en un clàssic i una prova de referència en el calendari del nostre club. Altres anys anarem més junts i revolts, ara cada u amb les seues possibilitats i obligacions, sobretot familiars, però sempre tots com a amics del Triatló Algemesí.

En esta edició va haver-hi lleugeres novetats. En primer lloc el circuit de natació es va realitzar sobre una única volta i les eixides van estar menys espaiades. Açò va fer que entre les distintes categories els millors nadadors s'acostaran ràpidament, si no superaren, als companys que els havien precedit. També es va produir una major concentració de ciclistes, amb els seus corresponents avançaments. El canvi més important va ser en la part de ciclisme. Pareix que per imperatiu de les autoritats van haver de modificar en l'últim moment el recorregut previst, cosa que, per un costat, ens va proporcionar un circuit més segur, tancat al trànsit, però per un altre ens va deparar un segment prou monòton i avorrit, amb un nucli de 2 voltes a un gran polígon industrial. La carrera també va tindre alguna modificació. Es van mantindre els escalons i una part de platja, es va reduir la part de cross, però es van augmentar en excés els recorreguts paral·lels que van produir confusions.

El nostre club va tindre una participació destacada amb 15 membres i el millor és que tots van aconseguir acabar, fins i tot el "presi". Entre els que van prendre part hi havia debutants, en esta ocasió, Josep Gregori i Julio; i molt experimentats, com Vicent García i Miquel, que han participat en totes les edicions. Per a tots, enfrontar-se a este repte sempre resulta incert i emocionant, encara que no hi ha dubte que la veterania és un grau.

L'últim segment de carrera és el que normalment marca la sensació final del triatleta, en funció dels patiments de cada u. En este triatló les opinions solen ser contraposades: uns pensen que tota eixa varietat de terrenys i esforços requerits en la carrera a peusón una p… i a altres se'ls fa menys pesat el recorregut per eixa mateixa varietat.

Al final, tots vam patir, uns més, altres menys, però la satisfacció general per haver aconseguit l'objectiu principal va ser la nota predominant. Enhorabona a tots.

Possiblement el nivell de la cursa va baixar respecte a anys anteriors, en part pels imperatius mencionats, però segur que l'amic Ximo haurà pres bona nota de tot i l'any que ve, quan tornem, perquè d'açò no hi hi ha cap dubte, ens sorprén amb alguna de les seues genialitats.

Aprofitem estes línies per a donar ànims als tres companys que van estar absents en Elx perquè s'han ficat un altre repte en el calendari, el Bilbao Triahlon (1900 - 90- 21)  el proper mes de maig.

Duatló de Llarga Distància de Sueca: Marjalman

Tres il•lustres veterans, Miquel, Luis i Juanvi, encara que per edat només este últim, repetíem experiència en el DLD de Sueca (alguns per tercera vegada). Per tant no ens va vindre de nou la gran duresa de esta prova, per a nosaltres superior a un mig ironman. Es tractava, per als tres, el primer repte important de l'any que tindrà continuïtat amb altres proves exigents fins a arribar al clímax en l'IM de Frankfurt a principis de juliol.

Els 20 km. finals de carrera van resultar interminables, sumats als 10 realitzats a l'inici i intercalats per un segment de ciclisme de 87 km. en què el vent sempre és protagonista. I es que el fet de còrrer primer la distància curta i al final al llarga, al contrari del que sol ser habitual als duatlons, és una peculiaritat que incrementa la dificultat d'esta cursa.

Al final vam quedar satisfets amb la nostra participació segurs de què esta experiència resultarà molt beneficiosa de cara a la nostra posada a punt.

Un duatló éste de Sueca molt recomanable per la comoditat que comporta el seu desplaçament, al costat de casa, i sense matinejar, en un circuit tancat al trànsit i una organització impecable del Club Triatló Shueca.

La próxima cita serà el triatló d'Elx, una cursa de referència per al nostre club, a la que mai fallem i sempre acudim amb una representació molt important.

Duatló d’Ontinyent: Campionat Autonòmic 11/3/12

Açò no para i cada setmana hi ha nous reptes que afrontar. Els que sí que canvien són els nostres protagonistes.

En esta ocasió es disputava el Campionat Autonòmic de Duatló a Ontinyent. Un duatló molt exigent, amb un recorregut a peu maxacant i una ruta de bici ideal per a escaladors. I és que este duatló és una espècie de distància olímpica de la modalitat (10,6 km. – 42 km. – 5,4 km.).

Els nostres representants en esta ocasió van ser Josep Capsi, Vicent Onofre, Alfonso i Vicent Torres.

I ací començarem pel nostre veterà amic Vicent Torres, curtit en mil batalles esportives de qualsevol tipus, que ha tornat esta temporada a la competició després d'una greu lesió de genoll. Després del seu debut enguany en el Duatló de Banyeres, d'unes distàncies i desnivells importants, esta prova d'Ontinyent va ser la confirmació de que ha tornat amb ganes i amb força, encara que amb un ampli marge de millora. El rendiment en la bici no va ser el que més li haguera agradat; un dia d'eixos que no se va i punt. Així i tot, fou el millor dels nostres (2:59:53). Però la sensació general sigué bona, sobretot perquè en l'últim segment de carrera (28:14, 69 millor temps), quan quasi tot el món es ve abaix, el va realitzar amb solvència i, el més important, sense molèsties.

Josep Capsi, el nostre representant de La Costera, s'estrenava enguany en competició seriosa, entenga's “cal donar-ho tot”. El recorregut i la seua duresa ja els coneixia de l'any anterior. Destacar la seua bona actuació amb bici (1:41:46). Al final, amb problemes de flato, se li va atragantar l'ultima carrera però, aixina i tot, va fer un bon temps 3:02:43.

Vicent Onofre, novell enguany, havia debutat ja en un Duatló Esprint. Però este d'Ontinyent no tènia res a veure, més dur en tots els aspectes, i ell ho sabia. Per això se'l va prendre amb control i això li va permetre finalitzar sencer encara que també esgotat (3:05:56).

Alfonso és un dels nostres triatletes més participatiu; un poc masoquista, igual que Josep, per iniciar la temporada amb esta “perla”. Amb este duatló ja comença a afinar la seua preparació de cara al Trialó de LLD d'Elx. La seua actuació (3:11:09) va estar en la mateixa línia que els altres companys de bon rendiment dins de la dificultat que comportava esta competició.

Enhorabona als quatre.

Ale xiquets. Aneu animant-se tots a” llançar-se al ruedo”, que l'oratge ja és bo i les opcions són àmplies.

Primer llarg de la temporada: Triatló LD de València

Si un triatló de llarga distància (1900m – 90 km – 21 km) ja és prou exigent per si mateix, amb unes condicions adverses pot convertir-se en tot un desafiament.

L'època triada per a la celebració d'esta prova, per cert no massa oportuna, implicava, d'una banda, gran dificultat per a arribar a ella amb suficient entrenament i, per un altra, trobar-se amb una aigua molt freda que afectaria no sols a nivell físic sinó també a nivell mental. Per si açò fóra poc, el temible vent, el pitjor enemic dels ciclistes, també va voler prendre part en esta èpica.

Però res pararia als representants del Triatló Algemesí en esta competició. Raul Ivars, Juanma Evaristo i Javi Guerrero van encarar la prova amb molt de respecte però amb la idea fixa de regular l'esforç per a poder arribar al final.

Ja al començament de la natació van sorgir els primers problemes. A l'amic Juanma li va afectar la coneguda ansietat i la seua continuïtat en carrera prompte es va posar a prova. Però va tindre la suficient sang freda per a parar, tranquil•litzar-se, recuperar la respiració i reprendre la marxa. Per si foren pocs metres els que s'havien de realitzar en les gèlides aigües del port, els nostres no van desaprofitar l'oportunitat per a nadar alguns metres més fruit de la desorientació. Després d'una interminable fase de natació, la primera dificultat era llevar-se el neopré per l'entumiment de mans i peus i l'atordiment mental provocat pel fred. A eixugar-se bé i a preparar-se per al següent segment!. La transició la fan sense cap pressa. Val més perdre ací uns minuts per a equipar-se adequadament i recuperar un poc, que la carrera és molt llarga.

El recorregut ciclista es va fer molt dur pel vent. En alguns moments no es podia arribar als 20 km/h i contra açò no hi ha una altra opció que regular per a no deixar-se les forces de forma absurda i anar amb molta atenció amb les bandaes que pega la bici.

Per fi van arribar a la platja de la Malva-rosa i, a córrer!. Ja en els primers compassos de la carrera Javi començà a tindre problemes musculars i va haver de parar a estirar. Varela i Dani el “van animar” a seguir. També Raúl es trobava molt esgotat i la idea de l'abandó se li va passar pel cap. Juanma, no obstant, va començar amb bones sensacions, però conforme van passar els quilòmetres les cames es van anar endurint i es feia més costós avançar. L'última volta va ser duríssima per a tots. Pareixia que mai acabaria. Per si no fóra poc, els avituallaments no han estat a l'altura de les circumstàncies i, a més, s'havia d'anar sortejant vianants que s'encreuaven sense cap mirament.

Però tot arriba, si es perseguix amb il•lusió i convenciment. Després de poc més de 6 hores, quasi en un mocador, van arribar els tres mosqueters del triatló Algemesí, fundits però satisfets per haver vençut el repte que s'havien proposat i que ha superat considerablement la teòrica dificultat inicial. Molts altres es van quedar pel camí.
Juanma, ja eres un finisher LLD.

Enhorabona campions.

Objectiu aconseguit: Col. laborarem amb els malalts d'Alzehimer

Este paraules estan escrites des del dolor… però no de l'ànima, que per altra banda està molt satisfeta pel resultat, sinó d'un dolor corporal com poques voltes, com quan fas una marató… però si es que ferem una marató!!!

El primer que procedeix és felicitar-nos a nosaltres mateixa, perquè no tenim iaia i perquè difícilment podriem haver-nos imaginat un desenllaç tan aseat. Tot el treball de preparació realitzat durant l'últim mes va donar el seu fruit i, de repent, totes les peces del puzzle começaren a encaixar. Això, unit a la gran implicació de la gent del club, tant corredors (ferem fins dos equips) com col.laboradors, ens produeix una gran alegria.

Però per que la cosa acabara de quallar necessitàvem la participació d'altres clubs i ahí no fallàren els amics del Triatló Carlet, del Triatló Guadassuar i del Club de Córrer Tortuga. També menció especial a l'Associació de Familiars i Amics d'Alzehimer d'Algemesí representada pel seu president, als patrocinadors, a l’ajuntament d'Algemesí i a tota la gent que ens va acompanyar i animar.

I es que la prova va ser dura. Pareix que pel fet de fer-se per relleus eixos 42'195 km. siguen una tasca fàcil però si es recòrren a la màxima intensitat la cosa canvia molt. Ja en el primer relleu ens donàrem compte que anavem a patir, perquè mira que eixos 400 metres es poden fer llargs.

Anar no serem els que més anem, però a la gent de La Ribera a valents no ens guanya ningú. I quan ens posem unes sabatilles i vegem una meta ho donem tot. Ens haviem ficat com a “missió impossible” batre el record del món de marató de Patrick Makau 2:03:38, i amb la frescor del començament els equips Trialgemesí Blau i Triatló Carlet arribarem a estar per davall del mateix fins al km. 13.

A partir d'ací el cansament va anar fent mossa en els corredors. Les cames s'anaven agarrotant, els últims 100 m. de cada relleu s'allargaven, inclús pareixia que feia més vent. El corredor kenyà virtual no baixava el ritme i començà a traure'ns temps. Cada kilómetre més. Inclús el recordman espanyol també ens va agafar.
Açò ens permet apreciar de primera mà la barbaritat que corren estos “monstres” de l'atletisme.

La igualtat va ser la nota dominant de la marató. Trialgemesí blau encapsalà la prova fins al km. 25 quan el Triatló Carlet-Guadassuar el superà. Per darrere el Trialgemesí Roig i Club de Córrer Tortugues també mantenien una nivellada lluita.
Al final aconseguirem marques mundials, Triatló Carlet-Guadassuar 2:10:50, el Trialgemesí Blau entrava a un minut, i els altres en els següents cinc.

Però el millor va ser que ferem el que ens agrada: maxacar-nos amb l’esport, en un ambient de germanor i sobretot que açò va servir per a ficar de manifest la malaltia de l'Alzehimer i arreplegar una xicoteta ajuda per a ASFAL (850€).

Ara encara estem escaldats, però segur que en un futur començarem a pensar en una propera edició i com millorar en “tots” els aspectes.

MARATÓ SOLIDÀRIA PER RELLEUS D’ALGEMESÍ A FAVOR DELS MALALTS D’ALZHEIMER

Estem organitzant un event esportiu al Triatló Algemesí que tindrà lloc a la pista d’atletisme del polisportiu d’Algemesí, el proper 26 de febrer a les 10h30 (els participants deuran estar allí a les 9h30).

La prova consistirà en cubrir, per equips, la mítica distància de la marató, amb relleus de 400m.

Els equips estarán formats per un mínim de 8 atletes (que deuran anar equipats amb la mateixa samarreta). Tenim idea de ser un total d’entre 7-10 equips participants, tant de triatló com d’atletisme dels pobles de la contornà.

Més informació a marato.trialgemesi.com

L’ACTIVITAT DEL CLUB VA “IN CRESCENDO”

Encara que ens coste escriure tot el que fem, els triatletes del club no parem un moment.

Pegant una miradeta a les últimes setmanes, tinguerem, per primera volta, un representat en el Campionat d’Espanya de Triatló Blanc celebrat a Jaca, l’amic Vicent Garcia. L’únic que s’atrevix amb la disciplina de l'esquí de fons. La prova sigué dura, com no podía ser d’altra forma. El temps final 3h.40min. amb el lloc 29º aixina ho demostra.

El debut del club en l’ambit territorial el feren “El Presi” i Alvaro en el Duatló de Benifaió.

Les curses populars solen ser també objecte nostre i la Mitja marató de Sueca no la dixarem passar.

Huí dissabte, 11 de febrer hem tingut una bona representació al Duatló de Picassent on han debutat esta temporada Vicent Onofre, Sergi, Josep i Coso. Alvaro repetía. I demà també estarem en la Mitja de Benifaió. I ojo, que Coso pensava doblar.

Mirant al futur pròxim, la setmana que ve tenim reptes important:
Cinc companys: Pedro, Javi, Alberto, Dani i Juanma (juga un poc en casa), varios d’ells debutants, se desplaçaran a Andalucia a participar en la Marató de Sevilla. Els que han fet esta prova bé saben de la seua exigència. Molta sort.
Sento i Juanvi, de moment i esperant que s’anime algú més, s'han inscrit al Duatló de Banyeres, NDS dels que piquen.

I arribem a uns dels moments més significatius d’esta temporada, el dia 26 de febrer, quan organitzarem amb molta il.lusió el I Marató Solidari 42k en Pista a favor dels malalts d’Alzheimer. Un event novedós, atractiu i sobretot amb una finalitat inmillorable.

I per acabar, el següent diumenge 4 de març, tres intrèpids aventurers del club, Raul, Juanma i Warrior, se sumergiran en les gèlides aigües del port de València en busca dels 1900 m. de natació, 90 km. amb bici i 21 km. de carrera del Campionat d’Espanya de Triatló de Mitja Distància. Que sols siga un constipat…